Títol: Es perd el senyal
Autor: Joan Margarit
Any: 2012
Edició: Proa - Ossa menor
Pàg.:96
"Cançó agraïda
Mai no he sentit la mena d'entusiasme
de Maiacovski o Whitman. Per sentir-lo
cal disparar esperances al demà.
No m'enlluerna Ítaca. Dubto que cap viatge
pugui ser res que el viatger no sigui
abans de començar-lo. Per això
duc la Ilíada al cor, i no tant l'Odissea.
He estat un home pràctic.
Brusc, fidel, solitari. Agraït."
(pàg.87)
Mai no he sentit la mena d'entusiasme
de Maiacovski o Whitman. Per sentir-lo
cal disparar esperances al demà.
No m'enlluerna Ítaca. Dubto que cap viatge
pugui ser res que el viatger no sigui
abans de començar-lo. Per això
duc la Ilíada al cor, i no tant l'Odissea.
He estat un home pràctic.
Brusc, fidel, solitari. Agraït."
(pàg.87)
Autor: Joan Margarit (Sanaüja, 1938) és el poeta viu més llegit de la
literatura catalana. És arquitecte i catedràtic jubilat de Càlcul
d'estructures de l'Escola Superior d'Arquitectura de Barcelona. Els
títols de la seva obra poètica són: Els primers freds. Poesia 1975-1995
(2004), Estació de França (1999), Joana (2002), Càlcul d'estructures
(2005), Casa de Misericòrdia (2007), Misteriosament feliç (2009) i No
era lluny ni difícil (2010). També ha publicat el llibre de reflexions
Noves cartes a un jove poeta (2009). La seva poesia està traduïda per
ell mateix i publicada íntegrament en castellà. Traduïda també en la
seva major part a l'anglès i a l'hebreu, i en llibres independents a
l'alemany, el portuguès i el basc.Ha estat guardonat amb el Premio
Nacional de Poesía del Ministerio de Cultura i amb el Premi Nacional de
Literatura de la Generalitat de Catalunya. També ha estat distingit amb
el Premi Cavall Verd, el Premi Cadaqués, el Premi de la Crítica Catalana
i el de l'Estat i el Premio Rosalía de Castro, entre d'altres. "Tugs in
the fog", versió anglesa de la seva poesia fins al 2006, realitzada per
Anna Crowe, va ser distingida per l'"English Poetry Book Society" com a
"Recommended Translation" el 2006. La poesia de Joan Margarit és una
poesia sense concessions, despullada i sincera fins al límit, vital,
intensa i d'una gran subtilesa. És una poesia que s'acaba convertint en
una presència constant i necessària a les vides dels seus lectors i
lectores. A la cultura catalana, a la resta d'Espanya i
internacionalment, diverses personalitats literàries han aclamat Joan
Margarit com "un autèntic mestre", "un dels millors poetes del moment" o
"el poeta català viu més important".
Sinòpsi: Sigui quina sigui la familiaritat del lector amb la poesia, un llibre de
Joan Margarit sempre té una primera lectura emocionant, plena de vida i
de veritat. Es perd el senyal és un llibre singular en la carrera de
Margarit. El llibre arrenca amb una citació de Josep Pla segons la qual
les autobiografies haurien d'estar escrites en vers. Es perd el senyal
és un llibre autobiogràfic, de vivències personals, però és també un
llibre d'autobiografia col·lectiva, de sentiment cívic i compromís
social, i finalment és, com sempre en Margarit, un llibre de reflexió
moral al voltant dels temes eterns de la gran poesia de tots els
temps. (Font: ed. Proa).
Comentari personal: de tant en tant llegeixo alguna cosa de poesia. Més poesia contemporània que no pas clàssica, i en aquest aspecte, m'agrada molt Joan Margarit. El trobo un poeta pròxim, de la vida quotidiana. Aquest llibre es va presentar l'onze de decembre de l'any passat a la llibreria La Central del carrer Mallorca de Barcelona. No vaig voler perdre'm aquesta presentació, que va ser tot un èxit de públic. Jordi Gràcia, crític literari i professor de la Universitat de Barcelona, va ser l'encarregat de la presentació de l'acte i de fer una breu introducció al poeta i a l'obra que ens aplegava. Després d'unes paraules i de contestar algunes preguntes dels assistents, Joan Margarit va fer una lectura d'alguns dels poemes que composen aquest "Es perd el senyal". S'ha de dir que Margarit, a banda d'excel·lent poeta es un gran rapsoda; en aquesta presentació varem poder gaudir d'aquestes dues vessants. Saludar-ho i que em signés un exemplar del llibre va ser tot un privilegi. Com haver pugut assistir a aquest acte. Fins ara no havia tingut temps de tornar a tindre entre les mans aquesta petita joïa editorial publicada per Proa. Com una autobiografia en vers, Margarit ens presenta episodis de la seva
pròpia vida, combinats amb d'altres d'actuals o més genèric, però
sempre amb el seu verb concís, precís, alhora que poètic. I llegir un llibre de poesia em va semblar una molt bona manera de començar l'any. Va resultar millor encara del que havia pensat i us ho recomano de tot cor. Espero que si el llegiu, el gaudiu tant com jo.(* * * * *)
