TEATRE: Mar i cel - Angel Guimerà

Títol de l'obra: Mar i cel
Autor : Àngel Guimerà
Teatre: Victòria (Barcelona)
Director: Joan Lluís Bozzo
Adaptació del text: Xavier Bru de Sala
Música i orquestració: Albert Guinovart
Direcció musical: Joan Vives
Repartiment: Carlos Gramaje, Ana San Martín, Pep Cruz, Xavi Lite, Júlia Jové.

Sinòpsi: un vaixell pirata morisc, capitanejat per Saïd, en el seu darrer abordatge a una nau cristiana, ha aconseguit capturar el virrei de València, que viatjava amb la seva família, a qui han fet presoners i per qui esperen aconseguir un bon rescat. El tracte de Saïd vers els presoners no és tan salvatge com solen fer els pirates, la qual cosa fa que Blanca, filla del virrei, acabi sentint quelcom per ell, malgrat que està plena de dubtes, car ella és cristiana i ell musulmà. (Font: Viquipèdia)

Comentari personal: la companyia de teatre Dagoll Dagom celebra els seus 40 anys d'existència amb la segona reposició d'un dels seus espectacles més aclamats: Mar i cel. Estrenat al 1988, aquest musical que adapta l'obra de teatre homònima d'Àngel Guimerà, ja va veure una primera reposició al 2004 coïncidint amb el 30è aniversari de la companyia. Mar i cel s'ha convertit en tota una institució dels escenaris i més 1.200.000 persones, des del 1988, s'han assegut a les butaques del teatre Victòria i han gaudit amb aquest vaixell pirata que domina l'escenari. Grans actors han passat pel seu repartiment, des dels originals Àngels Gonyalons, Carlos Gramaje, Joan Crosas o Pep Cruz, passant per l'Elena Gadel al 2004, fins els actuals protagonistes que son un mix d'aquell primer repartiment com el cas de Carlos Gramaje (a la funció que jo vaig veure) i Pep Cruz, amb una nova fornada encapçalada per Ana San Martín. Si no  heu gaudit d'aquest musical, val molt la pena; aneu-hi i disfruteu. (* * * *) 

"Les veles s'inflaran, el vent ens portarà

com un cavall desbocat per les ones"

CINEMA: Barcelona, nit d'hivern - Dani de la Orden

Títol: Barcelona, nit d'hivern

Any / Pais / Min / Ver. :
2015 / Espanya / 95' / Versió original

Director: Dani de la Orden

Repartiment: Asunción Balaguer, Montserrat Carulla, Vicky Luengo, Àlex Maruny, Miki Esparbé, Bárbara Santa-Cruz, Alberto San Juan, Alexandra Jimenez, Clara Segura, Berto Romero, Abel Folk, Fanny Gautier.

 

 

Sinòpsi:  A Barcelona, durant la màgica Nit de Reis, diversos personatges viuen històries d'amor romàntiques, esbojarrades i en ocasions, agredolces. El Rei Melcior sembla haver perdut el cap quan al mig de la cavalcada de reis, salta de la seva carrossa per empaitar una noia que va ser el seu primer amor. L'amistat entre l'Adrià i l'Àngel sembla indestructible fins que veuen que están intentant lligar amb la mateixa noia, la Silvia, una repartidora de menjar a domicili. Mentrés, l'Òscar, un jove romàntic al que li han trencat mil vegades el cor, decideix comportar-se com un "fucker" i passar de l'amor. Per contra, Carme, una adorable iaia de 81 anys, s'arma de valor per revelar a la seva familia, que està enamorada i manté una relació sentimental amb la seva millor amiga. Per la seva banda, la Laura i el Carles, ja són pares, però continuen sense saber com afrontar la nova situació i decideixen separar-se. A l'última història, una jove francesa viatja a Barcelona cercant en Jaume, un vell de 90 anys, per parlar-li de la seva àvia Cécile. Llavors, ell recordarà la seva trista història d'amor entre tots dos, quan la guerra els va separar per sempre. (FILMAFFINITY)

Comentari personal: Fa uns dies vaig assistir a la preestrena d'aquesta pel·lícula a Tarragona, i ara que l'estrenen oficialment, crec que es bon moment per dir el què. Després de l'èxit de "Barcelona, nit d'estiu" Dani de la Orden es llença de nou als carrers de la ciutat comtal per desenvolupar sis noves històries. En algunes, recuperem personatges d'aquella primera pel·licula, com la parella Laura i Carles (Santa-Cruz i Esparbé), o en Jordi (Monner) ara en un sopar familiar molt peculiar. Son precisament aquestes històries les que millor funcionen, juntament amb la de l'Òscar i l'Olga (Maruny i Luengo). Per altra banda les històries de Melcior (San Juan) i la jove francesa (Gautier) són les més fluixes. Com acostuma a passar en les pel·lícules amb varies històries, el resultat acostuma a ser irregular, encara que en aquest cas, de la Orden, aconsegueix un conjunt força acceptable. I per aquestes dates, unes històries d'amor sempre venen de gust.(* * *)